Cinc anys després del llançament del primer disc, Ven’nus ens rep al seu pis barceloní per parlar de ‘mai vista trista’ (Halley Records, 2026), el segon llarga durada d’un projecte musical que pertany a la fornada d’artistes que va treure el cap a l’escena de la música pop en català després del confinament de la covid. Durant el temps que ha passat entre el primer àlbum, ‘El naixement’ (Halley Records, 2021), i aquesta nova proposta, Valèria Núñez Saurí ha tret dos EP’s, (Bocaterrossa (2023) i ’POST-MULLET’ (2024), ha treballat com a cambrera a l’Heliogàbal i ha viscut a Vilafranca del Penedès, entre moltes altres peripècies que l’han carregat de motius per a un nou treball d’estudi. 

Atmosfèric, casolà, intimista, urbà i de butxaca. ‘mai vista trista’ és un joc de paraules que posa de manifest l'ambivalència entre la vista, el sentit de la visió, i ser vista pels altres, i ens parla de la importància que Ven'nus dona a la seva mirada per mantenir-se fidel a si mateixa. L'àlbum transita entre el pop, l’indie experimental i l’electrònica, però també té un component autoral a l'estil d’Oklou, tal i com ella mateixa reconeixerà durant l'entrevista. Polifacètica i espontània, la Valèria no vol ser la noia trista de Catalunya, com alguns l’han volgut definir, i per això es llança a explorar nous registres i versions de si mateixa, que connecten amb l’esperit irònic i lúdic amb el qual va iniciar una carrera artística que l’ha portat a conèixer a fons el funcionament de la indústria musical i el perill de deixar-se encasellar per les etiquetes. Potser perquè al primer àlbum col·labora amb socunbohemio i Vernat, va quedar més propera a l’àmbit de la cançó d’autor; aquest cop treu cançons amb Mar Pujol i Mushkaa, dues artistes molt diferents entre les que s’ubica còmodament, perquè Ven’nus no creu que el virtuosisme líric sigui incompatible amb fer música popular, o música urbana en la seva moderna concepció.

Pòdcast.cat de Núvol